1 v. tr. Procedir envers algú de tal o tal manera.
comportar-se o portar-se
conduir-se
captenir-se
procedir
(Tots aquests verbs esmentats, pronominals o intransitius, es construeixen amb les preposicions amb o com, segons el sentit. Conduir-se malament amb la muller. Comportar-se com amic, com d'igual a igual, etc.)
contemplar (algú), tractar-lo amb grans atencions.
2 Per anal., tractant-se d'un objecte inanimat o abstracte:
jugar (fig.). Jugar, algú, amb la seva salut, tractar-la com si no fos una cosa seriosa.
manejar. Aquesta màquina, l'has de manejar amb més compte, si no vols que s'espatlli.
3 Tractar, el metge, un malalt:
→ curar.
4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar
5 → qualificar.
donar el títol (o el tractament) de
adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de
6 abs. o pron. → relacionar-se.
intimar (amb algú)
alternar. Alterna amb totes les persones de pes.
fer-se
fraternitzar, tractar-se com germans.
freqüentar-se
franquejar-se, tractar-se amb franquesa.
comunicar-se
raure, tenir tractes amb qui no voldríem. En aquest sentit, raure és usat només en infinitiu, regit de verbs com haver de, anar a, venir a. Vaig haver de raure amb aquell funcionari tan antipàtic.
Ant. Evitar.
7 v. intr.
negociar
discutir
pactar
tractejar
parlamentar, entrar en tractes per a una capitulació, etc.
ajustar. Hem ajustat el casament de la filla amb l'hereu Riera.
8 → proposar-se, provar.
9 → comerciar.
10 Prendre una cosa com a objecte d'estudi, de discussió, etc.
estudiar
parlar. Aquest llibre no parla d'això.
versar (sobre una cosa, un llibre, un discurs, una conversa)
abordar. L'autor abordà el problema de la natalitat i de la conveniència de regular-la.
tocar. En el teu llibre, no la toquis aquesta qüestió, perquè altrament l'autoritat eclesiàstica et cercarà raons.
discórrer (sobre una matèria)
descriure (→)
consignar, tractar d'una cosa en un escrit. En la seva història no trobem consignats aquests fets.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
